Reflexions envers els projectes de millora

Al llarg d’aquests darrers mesos hem esta molt enfeinades amb la construcció del material educatiu destinat al nostre racó sensorial.

Per la creació d’aquest material inspirat amb el material Montessori, hem emprat majoritàriament elements de reciclatge que hem anat transformant fins a donar-les un nou us. 

Les avantatges d’usar material de reciclatge és el baix cost, la consciència ecològica que creem i donar un nou us a materials que llancem al fems de manera inconscient, a més de despertar la nostra creativitat fins a límits insospitats.

Els desavantatges són que molt sovint aquests materials tenen una curta vida i que són laboriosos de construir.

Hem tingut l’oportunitat de presentar els materials als infants i poder fer una avaluació dels mateixos. La veritat és que estem molt satisfetes amb l’acollida efectuada pels infants i també per part de l’equip educatiu.

No tenim la certesa que continuïn amb el nostre projecte de la manera en que l’hem dissenyat nosaltres però si que alguns dels materials que hem elaborat passaran a formar part de la vida de les aules. El problema més gran amb el que ens hem topat és a l’hora tenir el material exposat i a l’abast dels infants. No hi ha cap prestatgeria ni expositor adient i l’única manera seria adquirint-ne un de nou i sabem que a dia d’avui no hi ha pressupost.

Del que si que d’estam segures és que durant aquests mesos que ha estat obert el centre no havien reparat amb aquest racó i no havien pensat en donar-li una utilitat.

Així mateix durant aquestes darreres setmanes hem tingut l’interessant oportunitat de conèixer els projectes de millora de la resta de companyes de les demés illes. M’ha semblat que hi ha molta diversitat i talent, hi ha propostes que realment són força interessants i sovint parteixen d’idees molt senzilles i sense voler abraçar un projecte molt ambiciós. M’ha paregut molt deliciós el projecte del cançoner que han desenvolupat unes companyes de Mallorca, es tracta d’un quadern amb elements de feltre,titelles de mà, etc., m’ha semblat a la vegada molt creatiu i de segur de ni no copiar si que adaptaré l’idea pels meus futurs cançoners. Durant aquest Pràcticum també n’he confeccionat un a l’aula centrant-me amb els elements identificadors de cada cançó i desenvolupant la seva identificació, ha tingut molt bona acollida per part dels infants però no se m’havia acudit realitzar una cosa  tant creativa.

Hi ha molts projectes que han versat en la construcció de nous racons o en la millora dels ja existents i que tenen molts elements en comú amb el nostre.

Aquí, a Eivissa, hi ha unes companyes que han elaborat un Bloc per a l’escoleta, a més de la seva construcció s’han trobat amb el repte d’introduir i involucrar a tot l’equip directiu dins el món multimèdia. Se cert que han desenvolupat aquest projecte amb molta il·lusió i que han gaudit molt i això sempre té recompensa, segur que l’equip educatiu en treu un aprenentatge significatiu i tots podrem gaudir de les futures entrades que efectuaran. De segur que els pares d’alumnes i els propis infants agrairan i gaudiran d’aquesta iniciativa.

Pla de millora

El nostre centre és nou i hi ha moltes oportunitats a l’hora de proposar plans de millora perquè encara queda molta feina per fer i es tracta d’un centre que ofereix moltes possibilitats. En un primer moment ens van oferir realitzar el pla de millora al passadís, però vam pensar que era un dels llocs amb més personalitat del centre, allí si hi pengen els treballs que realitzen els infants, les presentacions de dies especials, també s’hi troben els casellers i penjadors de cada aula, etc. si que vam trobar que hi havia un espai “buit” que semblava massa trist i que ningú s’havia preocupat de dotar-li ús, així que vam decidir centrar el nostre pla de millora en un racó concret del passadís i que està molt a prop de l’entrada.

Hem proposat crear un racó sensorial per a tots els infants del centre i el fet de que estigui fora de l’aula encara el dota de més atractiu. A l’equip directiu els va semblar molt bona idea i tot d’una vam començar a dissenyar com el faríem. Com que el centre no té pressupost i nosaltres tampoc tenim diners per gastar en aquesta proposta, vam decidir que construiríem els nostres propis materials amb objectes de reciclatge als que dotaríem d’una nova vida.

Fa setmanes que recollim tot el que cau en les nostres mans a més de demanar a amics i familiars que ens guardin tot el que pensin que ens pot servir. La idea és construir el màxim material que ens sigui possible durant aquest temps. Per poder comprovar si el material és l’adequat i compleix les funcions amb les que l’havíem dissenyat ens he proposat presentar-lo abans a les aules, per si hi ha que modificar-lo, redissenyar-lo, etc.

A l’actualitat estem immerses en la confecció del futur material d’aquest racó, sabem que no contem amb molts mitjans però l’important és començar-lo i continuar treballant amb ell.


Les nostres fonts de referència, són entre d'altres:


- GUIA,MJ i VIDAL,C. Rincones de actividad en la escuela infantil (0-6 años). Editorial Graó. 2008. Barcelona.

- RUIZ DE VELASCO GÁLVEZ, A i ABAD MOLINA, J. El juego simbólico. Editorial Graó.2011. Barcelona.

Revisió del contracte de pràctiques

Aquests dies i amb motiu d’una nova tasca he tornat a rellegir el meu contracte d’aprenentatge que vaig signar a l’inici de les meves pràctiques. Ja han passat més de tres mesos des de que el vaig redactar i han passat volant.

Estic totalment d’acord amb les necessitats a millorar i amb els objectius que em proposava assolir.

M’havia proposat millorar en quant a la inseguretat, tant la que em produïa la nova aventura com la “escènica” envers els infants i les demés mestres. Aquesta inseguretat penso que beneficiosa ja que fa que no em confií i sempre estigui alerta, no es tracta d’una gran inseguretat més bé és un estat d’alerta i de precaució davant les situacions desconegudes. A l’actualitat aquesta inseguretat ha desaparegut i he pogut desenvolupar la meva tasca de manera satisfactòria.

Pel que fa a la resolució de conflictes ha estat més senzill del que m’havia semblat en un primer moment. Tinc la sort de que la meva tutora d’aula a més de mestre és psicòloga i treballar al seu costat és com fer-ho amb un llibre obert, a més a més sempre m’ha raonat les seves accions i ha fet que el meu aprenentatge hagi estat més profund i que el meu estat d’alerta sempre estigui actiu.

També m’ha sorgit una altra necessitat que he de millorar i és el ritme, hi ha dies que els infants estan més nerviosos i el ritme a l’aula és trepidant això fa que la nostra feina també giri més ràpid i tinguem que adaptar nous ritmes, calmant als infants quan estan més nerviosos o estimulant-los quan estan massa tranquils. Ara estic treballant molt en aquest aspecte, ja sé que és qüestió de sentit comú però hi ha moltes estratègies que s’han de tenir en compte i estic en ple procés d’aprenentatge. La veritat és que m’està resultat molt estimulant i tot i que acabi la jornada bastant esgotada els resultats em produeixen molta satisfacció.

Pel que fa als objectius que em vaig proposar en aquest període he de dir que molts d’ells estan assolits, tals com la programació i realització d’activitats, integració dels infants, treball en equip, adquisició de noves competències etc. i d’altres que es tracten de processos de llarga continuïtat en el temps, com l’anàlisi i gestió de les  competències adquirides, assimilar les critiques a la meva tasca i reconèixer les possibles errades per poder reformular les accions.  En definitiva, extreure sempre un aprenentatge positiu de totes les situacions. I el que és més important de tot ser jo mateixa i no perdre mai l’il·lusió.

Reflexió sobre les pràctiques

La meva valoració de les practiques és molt positiva i estic molt satisfeta de l’experiència que estic vivint. Les setmanes prèvies les vaig viure amb molta angoixa ja que no vam saber el centre que ens tocava fins la setmana d’abans i no estava segura de poder-ho compaginar amb la feina  a més de les inseguretats pròpies d’una experiència com aquesta.

Desprès de més de dos mesos de practiques no puc estar més realitzada, pel dia a dia a l’escoleta on em sento com una més, per l’acceptació que han tingut els infants i les seves demostracions d’afecte, per tots els petits moments que estic vivint i que no esperava fossin tants i tant intensos.

Vaig arribar a l’aula dels  infants de 2 – 3 anys amb molts dubtes que s’han anat resolent gradualment i d’una manera molt natural. Ja he parlat prèviament d’aquests dubtes però ara me n’adono que eren molts més i que van anar sorgint a mesura que van passar les primeres setmanes al centre. Si m’agradaria l’experiència, si servia per això, si seria capaç de mantenir el ritme de les classes i combinar-ho amb la meua feina de les tardes (començo a les 8 del matí i m’aturo a les 10 de la nit, tinc mitja hora per dinar), si el meu rendiment seria al 100% o pel contrari no seria capaç de treure el millor de mi mateixa, com reaccionaria envers les adversitats i contratemps, si patiria esgotament, si els infants m’acceptarien, quina relació podria establir amb les meves companyes, si seria capaç de desenvolupar estratègies a l’aula i com funcionarien aquestes, etc.

El balanç a totes aquests dubtes i molts més ha estat més que positiu, no em va costar gens adaptar-me al ritme de l’aula que he de dir que és molt dinàmic i canviant. Penso i sento que formo amb la meua tutora una autèntica parella educativa.

Aquestes darreres setmanes he començat a prendre més responsabilitats dins l’aula i m’he sentit molt còmoda. També he començat a organitzar activitats pels infants de segon i tercer cicle i he rebut felicitacions de les meves companyes pel què fa al disseny i desenvolupament de les mateixes, si que és veritat que els objectius que havia previst no s’han realitzat al 100% però se n’han complert uns altres que no havia imaginat. Penso que també he pogut adaptar-me a les necessitats que han anat sorgint a mesura que s’han desenvolupat aquestes activitats.

També he pogut prendre consciencia de les meves carències, em falten estratègies a l’hora de captar l’atenció dels infants quan tenen conflictes entre ells, es a dir que si hi ha la meva tutora a l’aula no aconsegueixo els mateixos resultats que quan no hi es i aquest punt m’angoixa. Ho hem parlat i m’ha dit que és normal, els infants tenen present la seva figura d’autoritat i és molt més forta que la meva, que a ella també li havia passat durant les seves pràctiques. I també sento molta inseguretat a l’hora de cantar si hi ha adults presents, tinc encara molta vergonya encara que estic treballant de valent per superar-ho.  

Pel que fa a les properes setmanes, espero amb molta il·lusió un canvi de grup que faré amb la meva companya de Pràcticum, ella anirà a la meva classe durant dues setmanes i jo a la seva, de manera que podré gaudir de l’experiència d’estar a la classe dels nadons.

En definitiva, sento que tant la meva tutora com la resta de l’equip educatiu té confiança amb mi i m’han donat molta llibertat a l’hora d’actuar i prendre decisions. També m’he sentit molt  valorada en quant a la meva opinió i les meves idees, el que ha aconseguit que em sentis molt còmoda al centre.

Bona pràctica: prèstec de llibres

Sempre m’han agradat els contes, la seva màgia i el poder de  creació de nous mons imaginaris mitjançant uns senzills relats curts i plens de missatges, m’agraden tots, els clàssics, els moderns, els fantàstics, els inventats, etc. Penso que són una de les eines fonamentals pel creixement emocional i sensitiu dels infants i que juntament amb les cançons són unes delicioses estratègies que fomenten un aprenentatge significatiu. Tots els contes tenen un missatge de bona pràctica i una trama on el mal lluita amb el bé i on sempre aquest darrer surt vencedor.

Al nostre país hi ha una gran tradició narrativa oral, no sempre ha estat com ho coneixem en els nostres temps, els trobadors i els seglars s’encarregaven de contar fets reals a modus de histories per mantenir a la població informada de trets importants, l’oratòria ha estat emprada des dels inicis de la humanitat com a font de traspàs del coneixement molt abans d’emprar mitjans escrits.

A l’actualitat el paper del conte té una connotació diferent i l’emprem per introduir als infants dins un món màgic i imaginari, i he aquí d’importància en la selecció dels contes.

A l’escoleta es Vedranell estan molt sensibilitzats amb els contes i són un dels recursos més emprats a l’hora d’educar als infants. Per aquest motiu han volgut crear una biblioteca d’aula de manera que els infants puguin gaudir d’un préstec de llibres entre ells.

Amb motiu de la proximitat de la festivitat de Sant Jordi, han proposat als pares que acompanyin als seus fills a les paradetes de llibres perquè puguin triar un llibre per portar a la biblioteca d’aula que construiran. Ha de ser un llibre adequat a la seva edat i cada divendres els infants en seleccionaran un per portar a casa seva i amb l’ajuda dels pares llegir-lo. Dilluns hauran de portar-lo a l’aula i contar als companys què és el que més els ha agradat de cada conte.

Els infants s’han mostrat molt il·lusionats amb l’iniciativa i els pares hi ha col·laborat activament. És la millor manera d’aconseguir que els infants mostrin interès per la lectura de la manera més natural i sense forçar situacions. M’ha paregut que aquesta és una bona pràctica que està començant a dur a terme el centre on realitzo el meu Pràcticum i volia deixar reflectida aquesta bona iniciativa al meu bloc.

Bones pràctiques

Tot el conjunt d’experiències m’han agradat i han despertat la meva curiositat i imaginació, si n’he de triar tres seran les que més m’han sorprès.

La primera ha estat poder anar a beure aigua, pel fet de trobar infants de tan curta edat amb tant control i autonomia. A mi em pareix massa arriscat que manipulin objectes de vidre pel perill que pot ocasionar si es trenca un got. Potser se’n ha trencat més d’un i per això ja saben que han d’anar molt en compte. El fet de manipular objectes d’us quotidià fa que madurin i agafin confiança amb ells mateixos. Fa que tinguin el control de les seves necessitats i que gestionin els conflictes que de segur se’ls presentaran: anar en compte de no trencar el got, abocar la suficient aigua i procurar no vesar-la, recollir l’aigua si se’n ha vesat, agafar el got, emprar el got net i deixar l’usat de manera que els demés sàpiguen que ja ha estat usat, guanyar amb autonomia i sentir una sensació de plenitud, etc.

Jo estic a una aula de 2-3 anys i els oferim l’aigua d’una manera completament diferent, per començar no tenen l’aigua al seu abast i ens la han de demanar. Cada infant té el seu propi got de plàstic i fins i tot un infant en te un amb tapa i beu en palleta, a mi em pareix massa infantil i crec que no li fèiem cap favor a l’infant. El pitxer també és de plàstic i entreguem a cada infant el seu got amb aigua, si en volen més ens l’han de demanar emprant “per favor” i el got ha d’estar sobre la taula. En aquestes setmanes l’hora de beure aigua és més ordenada que al principi, els infants ja no juguen tant amb l’aigua, molts ficaven les mans dins per mullar-les i dur-les a la boca o simplement abocaven l’aigua sobre la taula per poder jugar.

Es per tots aquests motius que m’ha cridat l’atenció aquesta activitat i penso que hauríem de millorar-ho a l’aula.

La segona experiència que vull destacar és la de treball en equip, és sorprenent com ens entenem amb els nostres iguals des del primer moment de vida, com interactuem i queda de manifest l’instint de supervivència. Com podem observar en aquesta selecció de fotografies els infants sense que ningú els hagi instruït a fer-ho s’ajuden uns als altres, com treballen en equip. Sens dubte aquestes imatges confirmen que som sers socials i que ens necessitem els uns als altres.

La tercera experiència que m’agradaria comentar és la dels infants ens fan demandes. Simplement perquè m’ha recordat al joc lliure de la meva infància, era un temps on no hi havia la sensació de perill constant que hi ha avui dia i els pares ens deixaven jugar amb llibertat sense una estreta vigilància com sofreixen els infants d’avui. Puc assegurar que no n’érem gens conscients dels perills que provocava jugar a descampats o trepar per llocs prohibits però la sensació de risc i de repte ens van permetre gaudir d’experiències inigualables.

No vull dir amb això que les imatges que presenta aquesta experiència siguin perilloses, només que els infants les desenvolupen a l’aire lliure i a una mena de parc o espai natural on poden desenvolupar la seva imaginació i viure experiències meravelloses amb total llibertat.

Dafo. Anàlisi de les fortaleses i oportunitats

Fortaleses del centre

• Equip jove i molt motivat. L’equip educatiu està format per educadores i mestres d’infantil, la majoria d’elles amb doble titulació i compten amb molts anys d’experiència treballant amb infants.
• Treball en equip i gran implicació del personal en les activitats que es realitzen en el centre.
• Reunions setmanals de l’equip educatiu, on tracten tots els temes que afecten al funcionament del centre, intercanvien punts de vista, prenen decisions, etc.
• Compten amb el suport setmanal de personal d’atenció primerenca (EAP) i segueixen un cicle d’estimulació lingüística.
• Potencien l’autonomia dels infants.
• Les activitats que es realitzen al centre són heterogènies i adaptades a cada cicle.
• Bona organització dels espais, molts són multifuncionals i adaptables. 

Oportunitats del centre

• Centre de nova obertura (inaugurat al setembre de 2011)
• L’entorn rural que envolta el centre, així com estar integrat dins una àrea educativa com és una escola d’educació infantil i primària, CP es Vedrà i un centre d’educació secundària, com és IES Sant Agustí. A més d’un camp de futbol municipal.
• L’escoleta està oberta a la comunitat.

Fortaleses de l’aula

• Estreta relació amb els infants de l’altre nivell i també amb els dels demés cicles.
• Establiment de rutines que afavoreixen la seguretat emocional dels infants.
• Adaptació a les necessitats dels infants.
• Es fomenta la presa de decisions per part dels infants, són els protagonistes del seu aprenentatge.
• Fa prendre consciència als infants de les seves accions.
• Es tracta a l’infant amb respecte, sense prejudicis ni idees preconcebudes. S’accepta i es valora la diversitat.

Oportunitats de l'aula

• Els pares tenen una forta implicació amb la vida de l’aula i col·laboren amb les activitats.
• L’aula està oberta a noves vivències i oportunitats. Queda encara molta feina a fer, només té cinc mesos de vida.