Reflexió sobre les pràctiques

La meva valoració de les practiques és molt positiva i estic molt satisfeta de l’experiència que estic vivint. Les setmanes prèvies les vaig viure amb molta angoixa ja que no vam saber el centre que ens tocava fins la setmana d’abans i no estava segura de poder-ho compaginar amb la feina  a més de les inseguretats pròpies d’una experiència com aquesta.

Desprès de més de dos mesos de practiques no puc estar més realitzada, pel dia a dia a l’escoleta on em sento com una més, per l’acceptació que han tingut els infants i les seves demostracions d’afecte, per tots els petits moments que estic vivint i que no esperava fossin tants i tant intensos.

Vaig arribar a l’aula dels  infants de 2 – 3 anys amb molts dubtes que s’han anat resolent gradualment i d’una manera molt natural. Ja he parlat prèviament d’aquests dubtes però ara me n’adono que eren molts més i que van anar sorgint a mesura que van passar les primeres setmanes al centre. Si m’agradaria l’experiència, si servia per això, si seria capaç de mantenir el ritme de les classes i combinar-ho amb la meua feina de les tardes (començo a les 8 del matí i m’aturo a les 10 de la nit, tinc mitja hora per dinar), si el meu rendiment seria al 100% o pel contrari no seria capaç de treure el millor de mi mateixa, com reaccionaria envers les adversitats i contratemps, si patiria esgotament, si els infants m’acceptarien, quina relació podria establir amb les meves companyes, si seria capaç de desenvolupar estratègies a l’aula i com funcionarien aquestes, etc.

El balanç a totes aquests dubtes i molts més ha estat més que positiu, no em va costar gens adaptar-me al ritme de l’aula que he de dir que és molt dinàmic i canviant. Penso i sento que formo amb la meua tutora una autèntica parella educativa.

Aquestes darreres setmanes he començat a prendre més responsabilitats dins l’aula i m’he sentit molt còmoda. També he començat a organitzar activitats pels infants de segon i tercer cicle i he rebut felicitacions de les meves companyes pel què fa al disseny i desenvolupament de les mateixes, si que és veritat que els objectius que havia previst no s’han realitzat al 100% però se n’han complert uns altres que no havia imaginat. Penso que també he pogut adaptar-me a les necessitats que han anat sorgint a mesura que s’han desenvolupat aquestes activitats.

També he pogut prendre consciencia de les meves carències, em falten estratègies a l’hora de captar l’atenció dels infants quan tenen conflictes entre ells, es a dir que si hi ha la meva tutora a l’aula no aconsegueixo els mateixos resultats que quan no hi es i aquest punt m’angoixa. Ho hem parlat i m’ha dit que és normal, els infants tenen present la seva figura d’autoritat i és molt més forta que la meva, que a ella també li havia passat durant les seves pràctiques. I també sento molta inseguretat a l’hora de cantar si hi ha adults presents, tinc encara molta vergonya encara que estic treballant de valent per superar-ho.  

Pel que fa a les properes setmanes, espero amb molta il·lusió un canvi de grup que faré amb la meva companya de Pràcticum, ella anirà a la meva classe durant dues setmanes i jo a la seva, de manera que podré gaudir de l’experiència d’estar a la classe dels nadons.

En definitiva, sento que tant la meva tutora com la resta de l’equip educatiu té confiança amb mi i m’han donat molta llibertat a l’hora d’actuar i prendre decisions. També m’he sentit molt  valorada en quant a la meva opinió i les meves idees, el que ha aconseguit que em sentis molt còmoda al centre.