Tot el conjunt d’experiències m’han agradat i han despertat la meva
curiositat i imaginació, si n’he de triar tres seran les que més m’han sorprès.
La primera ha estat poder anar a beure aigua, pel fet de trobar
infants de tan curta edat amb tant control i autonomia. A mi em pareix massa
arriscat que manipulin objectes de vidre pel perill que pot ocasionar si es
trenca un got. Potser se’n ha trencat més d’un i per això ja saben que han d’anar
molt en compte. El fet de manipular objectes d’us quotidià fa que madurin i
agafin confiança amb ells mateixos. Fa que tinguin el control de les seves
necessitats i que gestionin els conflictes que de segur se’ls presentaran: anar
en compte de no trencar el got, abocar la suficient aigua i procurar no
vesar-la, recollir l’aigua si se’n ha vesat, agafar el got, emprar el got net i
deixar l’usat de manera que els demés sàpiguen que ja ha estat usat, guanyar
amb autonomia i sentir una sensació de plenitud, etc.
Jo estic a una aula de 2-3 anys i els oferim l’aigua d’una manera
completament diferent, per començar no tenen l’aigua al seu abast i ens la han
de demanar. Cada infant té el seu propi got de plàstic i fins i tot un infant
en te un amb tapa i beu en palleta, a mi em pareix massa infantil i crec que no
li fèiem cap favor a l’infant. El pitxer també és de plàstic i entreguem a cada
infant el seu got amb aigua, si en volen més ens l’han de demanar emprant “per
favor” i el got ha d’estar sobre la taula. En aquestes setmanes l’hora de beure
aigua és més ordenada que al principi, els infants ja no juguen tant amb l’aigua,
molts ficaven les mans dins per mullar-les i dur-les a la boca o simplement abocaven
l’aigua sobre la taula per poder jugar.
Es per tots aquests motius que m’ha cridat l’atenció aquesta activitat i
penso que hauríem de millorar-ho a l’aula.
La segona experiència que vull destacar és la de treball en equip, és sorprenent com ens entenem amb els nostres
iguals des del primer moment de vida, com interactuem i queda de manifest l’instint
de supervivència. Com podem observar en aquesta selecció de fotografies els
infants sense que ningú els hagi instruït a fer-ho s’ajuden uns als altres, com
treballen en equip. Sens dubte aquestes imatges confirmen que som sers socials
i que ens necessitem els uns als altres.
La tercera experiència que m’agradaria comentar és la dels infants ens fan demandes. Simplement perquè m’ha recordat al joc lliure de la meva infància,
era un temps on no hi havia la sensació de perill constant que hi ha avui dia i
els pares ens deixaven jugar amb llibertat sense una estreta vigilància com
sofreixen els infants d’avui. Puc assegurar que no n’érem gens conscients dels
perills que provocava jugar a descampats o trepar per llocs prohibits però la
sensació de risc i de repte ens van permetre gaudir d’experiències
inigualables.
No vull dir amb això que les imatges que presenta aquesta experiència
siguin perilloses, només que els infants les desenvolupen a l’aire lliure i a
una mena de parc o espai natural on poden desenvolupar la seva imaginació i
viure experiències meravelloses amb total llibertat.
Hola Lucia, he estat llegint la teva entrada envers les bones pràctiques i m'ha cridat l'atenció l'acció de beure aigua.
ResponEliminaPenso que és molt interessant que els infants tinguin certa autonomia en aquesta acció. Si que és bé que per una part els hi donem molta autonomia però per un altre lloc se la neguem al ser nosaltres qui els donem l'aigua.
A la nostra escoleta nosaltres som les que els donem els gots amb aigua i les que els plenem si en volen més. Una vegada han acabat de beure són ells qui porten el got al seu lloc i tiren l'aigua sobrant a una botella que hi ha al costat.
Envers aquesta acció em demano si podríem fer que encara fossin més autònoms, sent ells mateixos els que agafessin l'aigua si és que en volen més. Pot ser es podria posar una font com les que hi ha a les oficines que cau l'aigua poc a poc.
Però davant això em sorgeixen moltes preguntes: Es posarien l'aigua adequada o malgastarien l'aigua posant-se molta? Tirarien l'aigua pel terra o controlarien bé la font?
Possiblement la solució seria comprovar-ho! Què penses?
Hola Núria,
Eliminaveig que a les dues ens ha impactat el tema de l'autonomia al moment de beure aigua. A mi m'ha provocat dubtes envers el mètode que emprem a l'escoleta de pràctiques i així ho he fet saber a la meva tutora d'aula. Em va dir que per arribar a aquest alt grau d'autonomia els infants havien de ser més madurs i la veritat és que no em vaig quedar conforme amb la resposta. No volia proposar emprar gots i pitxer de vidre, només que fossin els propis infants qui s'encarreguessin d'abocar ells mateixos l'aigua al got.
Ara que comença a fer més calor i els infants porten menys roba no hi ha tant de perill si se la remullen, de fet començarem a treballar l'auto-abastiment d'aigua en les properes setmanes a vorer com funciona.
Estic molt contenta de que m'hagin escoltat i em donin l'oportunitat d'introduir petits canvis en el dia a dia de l'aula. Ja et contaré com ha anat aquest petit projecte.
Salutacions,