Una jornada a l'escoleta

1.    Què fan els infants en un dia típic?

Els infants que arriben a l’escola abans de les 9 del matí, van a la mateixa aula on hi ha sempre un mínim de dues educadores que s’encarreguen de la seva acollida i cura. Durant aquest temps el joc és lliure fins a que cada infant va cap a la seva corresponent aula.

A les 9 del matí arriben la resta d’infants i durant la primera hora continuen jugant lliurement fins a que comença l’assemblea. El moment de benvinguda dels infants s’aprofita per una presa de contacte amb els pares dels infants, en aquest moment mestra-pares poden fer les observacions que considerin pertinents. La mestra fa l’acollida a tots i cadascun dels infants d’una manera molt acollidora que dóna seguretat als infants.

Durant l’assemblea es segueixen una sèrie de rutines de manera que tots els infants les tenen interioritzades i mostren cada cop més seguretat. Primer criden al raor (peix que dóna nom a la classe) i el saluden de manera individual, canten la cançó del bon dia i miren al pati per saber quin temps fa. Després miren a vorer si han vingut tots els companys i quins d’ells falten.

Un cop acabada l’assemblea comença l’esmorzar. Cada dia de la setmana han de portar aliments diferents de manera que s’adoptin des del primer moment una alimentació sana i equilibrada. Els dilluns toca galetes i suc, dimarts fruita, dimecres lactis, dijous torna a tocar la fruita i per finalitzar la setmana el divendres porten entrepà. Encara hi ha infants als que els costa menjar alguns d’aquests aliments, però poc a poc s’estan acostumant a menjar els que els toca. Penso que això també ho treballen a casa amb els pares. Hi ha una nena en concret que fa menys d’un mes que menja fruita, els pares li havien preparat la fruita de mil i una maneres sense un resultat satisfactori, fins que varen descobrir que si li feien macedònia la nena l’acceptava. D’altres vegades és més complicat trobar una solució.

Finalitzat l’esmorzar toca anar al bany per fer les mans i la cara netes, també s’aprofita per fer el canvi de bolquers. A la meva aula hi ha 6 infants que ja treballen el control d’esfínters i van sols al bany cada cop que ho necessiten. Aquesta autonomia crea molt d’interès a la resta d’infants que també demanen anar-hi sols però encara no estan preparats. Penso que abans de que acabi el meu període de pràctiques la majoria ja controlarà els esfínters.

Després de l’higiene fan activitats abans de sortir al pati. Si són activitats a l’aula com ara música o racons la durada és d’aproximadament mitja hora, si són activitats més específiques com el racó de la llum, psicomotricitat o activitats a l’aula polivalent. En aquestos casos el muntatge de les activitats el realitza la mestra de suport.

Un cop acabades les activitats i si han set de curta durada, els infants surten al pati. En acabar el pati, beuen aigua i tornen a fer-se les mans netes.

A les 13 hores és l’hora de dinar però també de sortida pels infants que no queden a dinar. A partir d’aquest moment i fins a les 16 hores els infants queden en custodia fins que els pares els recullin. Hi ha la norma establerta de que cap infant baix cap motiu pot quedar al centre des de primera hora fins a tancar.

2.    Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?

Un cop a la setmana es reuneixen totes les educadores i decideixen conjuntament els punts a tractar. Des de l’inici totes van tenir molt clar quina línia educativa volien seguir i els objectius que volien aconseguir. És tracta d’un conjunt d’educadores heterogeni amb molta il·lusió i energia.

En quant a l’avaluació tenen en compte les necessitats especifiques de cada infant i respecten els seus ritmes d’aprenentatge.

3.    Quines estructures, practiques o comportaments (meus o de l’escola) els ajuden?

Avui per avui em sembla massa presumptuós dir que alguna de les meves practiques, comportaments, etc ajudin directament als infants. Penso que m’he implicat des d’un primer moment amb el centre, els infants i amb les meves companyes. Evidentment la meva tasca no passa desapercebuda i em sento valorada. Sento inseguretat quan em demanen la meva opinió però també m'agrada que ho facin. Estic contenta amb aquest aspecte perquè alguna de les meves aportacions ja s’ha posat amb pràctica al llarg de la primera setmana d’estada a l’escoleta. 


Evidentment encara em queda un llarg camí per recórrer, un camí que penso que no s’esgotarà mai i molta il·lusió per totes les vivències que tinc l’oportunitat d’experimentar.

4.    Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Les aules estan organitzades segons l’edat dels infants, hi ha dues línies per període, de manera que els nascuts al primer semestre de l’any estan a una aula i els del segon semestre a l’altre. D’aquesta manera s’aconsegueix un major equilibri i es poden formar grups més heterogenis.

Els espais principals, d’acció, descans, menjar, aseo estan perfectament estructurats, encara s’està treballant amb l’elaboració de racons que estan sent modificats per tal d’oferir  més diversitat als infants. L’escoleta duu 5 mesos en funcionament i encara hi ha molta feina a fer.

En quan als horaris s’estableixen en forma de rutines per tal d’aportar seguretat als infants i crear hàbits saludables. Ells mateixos els controlen perfectament i els segueixen de manera rutinària.

En principi totes les decisions es prenen en conjunt i les propostes de feina es debaten durant la reunió setmanal. Decisions a petita escala es consulten amb l’educadora del mateix nivell i amb l’educadora de suport. Per exemple, la durada de les propostes, el material necessari, el muntatge, si ho fan de manera conjunta en gran, mitjà o petit grup, etc. No he vist a la meva tutora d’aula prendre decisions de manera individual i em pareix que és una bona estratègia a seguir, quants més punts de vista més profit podem treure a la nostra tasca.

                             

5.    Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s’ajuden a aprendre.

Els infants han format una pinya entre ells. És tracta d’un grup molt afectuós, sempre pendents un de l’altre. Sembla curiós que infants de tan curta edat sentin tanta empatia amb els altres infants. Sempre corren a calmar i cuidar a un infant que plora o està una mica trist, si ni hi ha algun que es troba malament l’acaricien i li diuen paraules dolces. M’ha sorprès els debats que tenen entre ells, com defenen el què pensen, com intercanvien opinions i les decisions que prenen, ja a la seva edat tenen opinió de les coses i defensen les seves idees, la veritat és que aprenc molt observant aquest comportaments, a més de gaudir-los!.

6.    Com interactuen amb el mestre/a?

Tot el conjunt d’infants tenen una excel·lent relació amb la mestra. Ella és molt afectuosa amb els infants i gaudeix amb la seva tasca. Els infants reaccionen de diferents maneres, segons el moment emocional en que es trobin o la reacció a l’estímul que rebin. Cadascun té la seva pròpia personalitat i la fan notar. Hi ha infants que són més tranquils i ni hi ha de més inquiets, alguns d’ells es troben en una etapa més rebel i repten a l’educadora.

7.    Com s’interactua amb les famílies?

La relació de les educadores amb les famílies és excel·lent i molt estreta. El fet de fer només uns mesos que ha entrat en funcionament l’escoleta i de que encara queden moltes coses a fer fa que els pares col·laborin i s’impliquin amb el centre al qual assisteixen els seus infants.

Per part de les educadores, les facilitats a l’hora d’interactuar amb els pares són completament obertes. Atenen les seves demandes quan acudeixen a deixar o recollir els infants, a més de les tutories que realitzen. També compten un cop per setmana amb l’espai familiar i espai nadó que realitzen per les tardes, a més de permetre que els pares es relacionin entre ells també ho permet amb educadores-pares. A més de poder obtenir dades extra en quant a la relació pares-fills.

Em pareix que és una peça clau en l’organització del centre interactuar i col·laborar amb les famílies.

A més a més hi ha una peça clau de comunicació amb les famílies, el bloc de l’escoleta. Totes les educadores estan molt compromeses amb l’elaboració del mateix i documenten totes les activitats dels infants, de manera que els pares tenen constància de totes les activitats que realitzen els seus fills.

8.    L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

L’Escoleta compta amb un pla d’acollida que s’aplica quan és necessari. Es a dir, al començar el curs i també als nouvinguts. El temps de permanència al centre s’incrementa de manera gradual, normalment en períodes de 30 minuts i segons les necessitats especifiques de cada infant. En aquest temps que viscut dos plans d’acollida diferents, un d’un infant que per una greu malaltia va ser baixa del centre i que una vegada curat ha tornat a matricular-se. 


No ha pogut incorporar-se a la seva aula ja que durant aquest temps ni ha hagut una nova matriculació. La seva incorporació ha estat molt ràpida ja que tenia interioritzada la dinàmica de l’escoleta i enyorava molt els seus companys, el que l’ha resultat més dur ha estat incorporar-se a l’altre grup d’infants i no al seu antic.

L’altre infant en període d’adaptació és un cas més complicat, ja que es primera vegada que assisteix a una escoleta, es fill únic i està molt protegit pels seus pares. L’adaptació li esta costant molt, un cop que ha finalitzat i pot fer tota la jornada completa s’ha posat malalt i a més a més ara marxa de vacances dues setmanes. Així que quan torni haurà de començar de nou tot el procés.

En quan al pla d’acollida pels mestres, segueixen l’estratègia que l’educadora de suport quedi amb el grup d’infants de l’educadora que falti i que la nova persona realitzi les tasques de suport. D’aquesta manera el grup d’infants no queda amb una persona desconeguda.