Són
les següents:
1. Quins sentiments t’inspira el
començament del Pràcticum?
2. Quines expectatives tens
envers el Pràcticum?
3. Creus que estàs preparada per
aquesta experiència?
4. Com penses que afectarà aquest
període en el teu futur docent?
5. Creus que en trauràs un
aprenentatge significatiu?
6. Penses que trobaràs
dificultats? Tens recursos per superar-les?
7. Quina serà la teva estratègia
per afrontar el Pràcticum?
8. Com esperes que sigui la teva
tutora?
9. I el grup d’infants?
10. Quins són els teus objectius
immediats?
De totes aquestes les preguntes que em semblen més complexes són:
1. Quins sentiments t’inspira el començament del
Pràcticum?
Molts,
una barreja de sentiments contradictoris. Espero amb molta il·lusió el
començament del Pràcticum, però també amb molta incertesa i angoixa. Potser
motivada per no saber fins a la setmana d’abans de començar aquest quina
escoleta m’havia tocat i per tant no conèixer els professionals que allí fan
feina i les instal·lacions. Un cop satisfetes aquestes, els sentiments varen
ser d’inseguretat envers la nova aventura, de no fer-ho bé, no saber què
s’esperava de jo, si realment m’agradarà treballar amb els infants, si sabré
resoldre les situacions a les que m’enfrontaré, de manera satisfactòria i
moltes més...
4. Com penses que afectarà aquest període en el teu
futur docent?
Sincerament
penso que tinc per davant una gran oportunitat d’aprenentatge i que aquesta
serà una part fonamental de la construcció del meu futur com a docent. Sóc
conscient de que de tot, absolutament de tot hi ha que treure un aprenentatge
sigui positiu o negatiu i de que a partir d’aquí és construeix la base del
coneixement.
7. Quina serà la teva estratègia per afrontar el
Pràcticum?
La
meva estratègia serà la de tenir molt oberts els ulls i observar fins al mínim
detall. Penso estar atenta a tot el que succeeixi al meu voltant, per així
poder extreure el màxim rendiment a aquest període. Sé que aprendré molt més
del que pugui ser conscient en aquests moments i que la meva inexperiència és
un punt favorable per a poder observar des d’un punt neutral, ja que estaré
oberta a tot el que passi al meu voltant.
A
més d’observar, penso ser jo mateixa en tot moment. Expressant els meus
sentiments, les alegries, les pors, els dubtes, etc..., amb sinceritat,
d’aquesta manera penso que puc aconseguir aprenentatge sincer i profund.
Escoltar
i demanar consell a la meva tutora de centre i a les demés professionals que
allí fan feina, ja que compten amb molta experiència i de segur em facilitaran
estratègies que podré emprar en un futur, espero que no molt llunyà.
Què puc fer per resoldre la resta de preguntes?
Treballar,
treballar i treballar. Sóc conscient que aquesta bateria de preguntes que he
formulat és incompleta i potser immadura i superficial. Són les típiques pors
del principiant, del inexpert, des del més pur desconeixement a una real tasca
educativa. Moltes d’elles s’aniran aclarint a mesura que passin les setmanes i
d’altres aniran madurant al llarg d’aquest mateix temps i també al llarg de la
vida. Avui penso que no hi ha cap professional de l’educació que estigui
completament segur de que allò que fa és el més correcte i de que és de l’única
manera en que és pot fer. Tots sabem que evolucionem a mesura que tenim
vivències i que tenim una gran capacitat d’adaptació i de resolució de
conflictes.
Al
llarg de la meva vida professional he superat molts reptes i sense cap mena de
dubte aquest és dels més complexos, ja que estem parlant del desenvolupament
d’infants. Crec en la meva capacitat d’adaptació i superació i estic segura de
que posaré el millor de mi en cada moment de la meva vida com a docent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada